Països Catalans: un miratge o una realitat de futur?

El recent procés sobiranista engegat per Catalunya està afectant un concepte antic però relativament desconegut: el concepte de Països Catalans. De fet i paradoxalment, són els detractors del procés d'autodeterminació català els que l'estan tornant a posar en vigència amb l'objectiu de contrarestar aquest procés.

Ja hem vist aquesta setmana, per exemple, com la majoria parlamentària del PP a les Corts Valencianes ha vetat l'ús de l'expressió "País Valencià" i alhora acusava els que fem servir l'expressió de Països Catalans de nazis (poc originals) comparant-los amb el III Reich.

Però quins són, què son i què implica el concepte de Països Catalans?

La història del concepte

El concepte de Països Catalans neix amb la Renaixença. La recuperació cultural de Catalunya a finals del segle XIX i inicis del segle XX permet teoritzar també sobre la recuperació cultural de l'àrea catalanoparlant, concepte que apareix per primera vegada en l'obra de l'autor valencià Benvingut Oliver i Estellés. No obstant rebre el nom inicial de "Catalunya Gran" aquest concepte no guanya adeptes i serà a partir de l'obra del també valencià Joan Fuster que es recuperarà, als anys 60 del segle passat, la denominació i concepte de Països Catalans.

Els Països Catalans, una realitat cultural

El concepte de Països Catalans fa referència a un espai cultural heterogeni però amb un element comú: la llengua catalana en totes les seves varietats dialectals. Establir els límits geogràfics d'aquest territori és una qüestió complexa ja que tant es pot fer servir el criteri lingüístic com el geo-històric, ja que sovint s'integren dins del territori dels Països Catalans àrees no lingüísticament catalanes però sí territoris històricament vinculats a Catalunya.

Quins son els Països Catalans

Tradicionalment hom parla dels limits dels Països Catalans referint-se a "De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó", gràfic però simplista. Per tal de ser més exactes hauriem de parlar de la Catalunya Nord ), Catalunya, la Franja d'Aragó (o de Ponent), el País Valencià, les Illes Balears i la ciutat sarda de l'Alguer. Aquí caldria afegir l'estat d'Andorra.

El futur dels Països Catalans

És evident que el procés sobiranista iniciat al Principat de Catalunya i que durà, més d'hora que tard, a la creació d'un nou Estat, generarà un nou nivell pel que fa al concepte de Països Catalans. Un dubte queja s'ha produït en algunes d'aquestes àrees és com podran afegir al procés. Ho han de fer com a part integrant de la Nació Catalana o a partir de models propis? L'ANC, en la seva darrera assemblea general ja va aclarir que aquests territoris han d'organitzar-se autonomament.Aquesta decisió té els seus detractors i partidaris, com totes, però permet recuperar una realitat històrica: cadascun dels territoris que configuren els Països Catalans, en el passat, tingueren les seves pròpies estructures estatals. Així doncs, cal recuperar aquesta organització, si aquesta és la voluntat democràtica dels seus ciutadans, avançant cap a un model confederal d'estats catalans que permeti respectar la diversitat cultural i política d'aquests territoris.

Aprendre llengües

Sorprenentment, o no tant, ens trobem novament en una situació que, de tant surrealista, resulta ridícula. En uns segons tots els parlants de l'ambit lingúístic del català hem après una nova llengua, i en van... però no és així. Simplement sectors polítics de l'estat espanyol (del Regne d'Espanya) han decidit, obviant qualsevol criteri científic, històric i filològic que la llengua no és una si no vint-i-una.

Ja va passar amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de la "Comunitat Valenciana" on es convertía la llengua del País Valencià ja no en la "variant valenciana del català" si no directament en "valencià" cosa que ha permès des del 1982, una agressió constant a la unitat de la llengua i a la mateixa llengua.

Ara els atacs ens arriben per dos fronts nous: el primer és el del govern popular de les Illes Balears, recolzades pel Círculo Balear, que s'ha inventat una suposada "llengo baléà" i encara intenten anar més enllà i esquarterar la llengua oferint denimacions illenques (així, desapareix fins i tot la "llengo baléà"!!).

El darrer ve de ponent (com tots els mals). Dijous les Corts aragoneses van inventar-se, d'un cop, dues llengües noves, a l'hora que en feien desaparèixer dues més: el LAPAPYP i el LAPAO, la primera és la nova denominació de l'aragonès, mentre que la segona ve a substituir el català. Aquesta és una estratègia defensada per la FACAO i de partits polítics com el PP i el PA.

És curiós comprovar com és la dreta espanyolista, recolzada per grups regionalistes de dretes i, sobretot, amb la connivència de sectors que s'autoanomenen de la "societat civil" els que promouen aquestes divisions. El més greu i també curiós és que, indefectiblement, aquestes associacions que diuen defensar la "llengua valenciana", "sa llengo baléà" i, ara, el LAPAO, ho fan sempre, en tot moment i lloc, en CASTELLÀ!! 

Estratègia, sí, una. Dividir, enfrontar i finalment, destruïr, simplement per arribar a l'assimilació. Una estratègia que comparteixen amb Convivéncia Civica Catalana, però aquests no poden canviar-li el nom a la llengua (o no han trobat la manera de fer-ho, encara).

Tots a l'atur

Aquesta setmana arriba al seu final amb una notícia desesperançadora, trista i fins i tot esborronadora. 

L'estat espanyol ha assolit un nou rècord, més de 6 milions d'aturats, cosa que suposa un 27% d'atur. Catalunya no està gaire millor, un 24,5% de la seva població activa es troba també en situació d'atur (més de 900.000 persones) i la major part d'aquestes sense cap tipus d'ingrés, i el que potser és encara més perillós. El 57% dels joves espanyols (d'entre 16 i 24 anys) també es troben a l'atur.

Aquesta és una situació que a mitjà i llarg termini és insuportable per a qualsevol societat. Primer, per què l'economia no pot reflotar de cap manera. La base del capitalisme, sistema que està fallant, es troba en el consum, si bona part de la població no té ingressos, el consum es retreu i, per tant, l'economia es contrau, l'austeritat mata el capitalisme, així de senzill. 

Per altra banda, es produeix un fenòmen que encara ens empobreix més: la fugida de joves treballadors, i els primers a fer-ho són aquells que més ben preparats estan, persones que, tal i com està organitzat el nostre sistema públic d'ensenyament ens han costat a tots una gran inversió. Literalment estem expulsant talent i regalant-lo a d'altres economies i societats. Aquí, doncs, resten o bé els mediocres o bé els covards.

Un altre greuge que provoca aquesta situació és que comencen a perillar altres elements de l'estat del benestar: els ingressos minven desesperadament, a l'hora que les despeses augmenten. La principal font d'ingressos de l'Estat espanyol procedeixen de les rendes del treball i aquestes desapareixen a ritmes accelerats. Per altra banda, sanitat, ensenyament, polítiques socials (on podriem incloure les prestacions per desocupació) i les pensions, augmenten. Insostenible.

Cal una reforma en profunditat del mercat de treball i sobretot, de la política impositiva, ja que actualment els que més tenen no són els que més paguen (mecanismes com les SICAV permeten evadir de forma legal un gran nombre de capitals) o encarem aquesta situació o ens veurem abocats al desastre.

Catalunya, en el seu procés, ha d'estar molt atenta a aquesta situació i actuar en conseqüència. El futur Estat català ha de ser capaç de crear una estructura que premii el talent i que eviti, com més millor, una situació com l'actual.

Passar a l'acció

Avui arrenquen els treballs de forma oficial del Consell Assessor per a la Transició Nacional, la notícia sembla bona d'entrada però anuncia treballs lents i condicionats en certa mesura per altres processos nacionals similars al català, sobretot l'escocès.

Per altra banda, dimecres coneixíem la interlocutòria del TSJC respecte a les diverses sentencies sobre la immersió lingüística en català i el paper del castellà com a llengua vehicular que estableix, contra tota lògica (de sentit comú i democràtica), que si un sol alumne ho demana (convertida en l'exitosa etiqueta a Twitter de #siunsolalumnehodemana) tot el grup haurà de rebre l'ensenyament en castellà i no en la llengua pròpia de la Nació. Aquest és l'enèsim atac a la llengua però és molt més que això. És un nou atac a la convivència, al model de país que entre tots hem construït (i que seguim construint), al propi sentit comú i, fins i tot, a la democràcia car s'estableix que la minoria s'imposarà a la majoria (com deixa molt clar un dels pares denunciants).

Per altra banda, i aplicant aquest principi, els tres representants d'ERC al Congreso de los Diputados van voler intervenir en català, essent privats de la paraula. 

Una autèntica estratègia colonialista.

Fins aquí, un nou memorial de greuges. L'acció però ha d'arribar i és el moment idoni. La setmana passada parlàvem de la fiscalitat i és una bona manera d'arrencar, l'altre ja fa temps que els docents d'aquest país l'apliquen. Amb la llengua NI UN PAS ENRERE!!

Fiscalitat

Ja hem sabreu perdonar per l'aturada per Divendres Sant. Com gairebé tothom estava de vacances i vaig aprofitar el dia per altres menesters, com ja us podieu imaginar. 

Un cop tornats de les vacances ens sorprèn (bé, des de fa un temps ja no ens sorprèn gaire) una nova campanya de la renda. Vaja, que ens toca passar comptes un any més amb Hisenda. Ara demanarem l'esborrany, el comprovarem, confirmarem, modificarem, farem la declaració i esperarem que ens surti negativa o, com a mínim, que ens toqui pagar poc. I a més hem de passar comptes amb una administració que, als catalans, ens és, a més d'estrangera, hostil. 

Però no hi ha cap més remei perquè si no passes per aquest adreçador encara és pitjor!!

Bé, això de que no hi ha cap més remei... Existeix l'opció de denunciar aquesta situació d'espoli fiscal permanent mitjançant accions reivindicatives (i que tenen el seu reflex pràctic, cal dir-ho) com les que ens proposen desde la plataforma Catalunya diu Prou. 

Aquestes consisteixen en fer la declaració, com cada any, i afegint-hi algunes petites modificacions, presentar-la en qualsevol oficina de l'Agència Tributària de Catalunya. Com podreu comprovar, és del tot legal, però té un component important: d'aquesta manera es farà efectiva i visible la nostra voluntat de que, com a mínim els nostres impostos es quedin a casa nostra i no serveixin per mantenir un sistema que no és que sigui insolidari, és un robatori.