Ni cinc

El famós QR dels pressupostos, per si teniu insomni

Aquesta setmana s'han presentat els pressupostos generals de l'Estat espanyol per a l'any 2012, amb flamant codi QR i tot!

Més enllà de les esperades retallades, que afecten a camps tant sensibles com l'ensenyament, la cultura, la sanitat i, fins i tot, l'estràtegica I+D també s'ha decretat que per a Catalunya, ni cinc. Aquest incompliment flagrant de la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya (ja "arregladet" pel Tribunal Constitucional) més que una il·legalitat és una presa de pél. A això hi hem de sumar inversions estatals tant estratègiques com les línies d'Alta Velocitat d'Ourense a Vigo, el rescat dels peatges madrilenys a costa d'ampliar les concessions a les autopistes catalanes i evidentment, deixar en un calaix el corredor mediterrani, infrastructura declarada prioritària per la Comissió Europea.

Curiosament, però, mentre les dades de l'atur no fan més que crèixer a Espanya, Catalunya és l'únic territori en el que aquest es redueix ("és circumstancial, per la Setmana Santa, ja veurem què passarà després", argumentent els més pessimistes). 

Vulguin o no el motor econòmic de l'estat espanyol segueix sent Catalunya, però no li entra benzina, potser és hora que la nostra classe política tanqui les fugues del dipòsit català i ens desconnectem de la xucladora espanyola.

Embrutar el bosc

Durant la setmana passada vàrem rebre una carta, per altra banda molt educada, de part de l'Ajuntament i l'AAVV la Margarida que ens recordaba les normes bàsiques de civisme pel que fa a les deposicions dels nostres millors amics, aquells que en tenim. Tot correcte, però va ser sorprenent descobrir que també al bosc hem d'aplicar el mateix que a la vila, vaja, que ara resulta que els nostres gossos embruten el bosc.

Dos dies més tard vaig trobar, en un dels meus passejos diaris una imatge molt poc edificant, la que us deixo tot seguit. Com podeu comprovar aquesta brutícia no és responsabilitat de cap animal (bé, de fet, un de dues potes). 

I ara em pregunto. Com és possible que es criminalitzi els gossos i els seus propietaris per "embrutar" el bosc i no s'actuï de cap manera contra aquesta actitud molt més greu? 

És simplement una reflexió.
Per cert, podeu estar tranquils, la brossa ja va ser retirada, però no per la brigada.

Retallades legitimades

El passat diumenge, 20 de novembre, és va certificar la victòria electoral del PP a Espanya. Victòria pírrica ja que amb penes i treballs, tot i aconseguir la major majoria absoluta d'aquesta formació, només van crèixer en aproximadament mig miler de vots respecte el 2008. 

Més enllà d'aquesta victòria electoral espanyola (com ve deia El Punt Avui de dilluns: Catalonia is not Spain) a casa nostra es va produïr el sorpasso i Convergència i Unió van passar, per primera vegada, per davant del PSC, obrint una nova etapa política. Dos dies després, però, aquesta victòria dels convergents ha permés al president de la Generalitat, el M.H. Artur Mas, oferir-nos el seu nou pla de retallades. El que alguns anomenen Retallades 2.0 afectaran novament a la sanitat -copagament-, l'ensenyament -amb un nou increment de les taxes universitàries-, i el funcionariat -amb noves reduccions salarials, que afectaran les pagues de juny i desembre i amb la pèrdua de dies personals, vaja treballar menys i cobrar... menys-. Per altra banda, es volen augmentar els ingressos  a traves de l'augment del cànon de l'aigua, l'increment del cèntim sanitari aplicat als carburants i l'impost del patrimoni (si és que el govern espanyol el manté).

Tot això avalat pel triomf electoral de diumenge passat. Triomf que se'm fa extrany amb protestes contràries a les retallades desde fa mesos i un creixement de la pressió política a l'entorn del pacte fiscal, pacte que no arribarà. Ja ho ha afirmat Mariano Rajoy, per si algú en tenia cap dubte.

Eleccions espanyoles, què hi fem a Madrid?

Una vegada més arriba la contesa electoral. Aquesta vegada són eleccions a Corts espanyoles i s'ha de triar entre Rubalcaba o Rajoy. Tots dos, senyors amb barba i ex-ministres de l'Interior. Això és el que ens intenta vendre la massa mediàtica hispana, no hi ha més candidats que aquests i ¿on vas votant a IU?

També en aquests moments apareix una disjuntiva clàssica. Els independentistes hem de votar a les eleccions espanyoles? No haviem quedat que era "l'Estat veí"? I doncs? La resposta és que, de moment, sí, hi hem de participar. Però participar per construïr, no rebentar. Però construïr què? Ben senzill, construïr el consens per a que Espanya entengui d'una vegada que, tal i com l'ha pensada l'espanyolisme, no existeix, que el seu model social, cultural, polític i econòmic s'ha acabat per què mai va existir, un consens per fer entendre que ja sóm molts els que estem farts de ser espanyols per què ells ens ho diuen. En definitiva, un consens per, en poc temps, dir ADÉU ESPANYA!

I qui ens pot donar aquests consens, cadascú pensi el que vulgui però, ara mateix, l'única alternativa que hi veig és la coalició ERC-RCat-Catalunya Sí.

El 20 N, però, féu el que volgueu. Menys quedar-vos a casa.

ETA abandona la lluita armada

Ahir, dijous 20 d'octubre de 2011 es convertí en una data històrica. Ho és per dos fets rellevants i importantíssims, el primer fou la captura i linxament de Moammar al-Gaddafi, l'ex-dictador libi, als afores de Sirte mentre intentava fugir-ne. El segon fet té una trascendència, si cap, més important, com a mínim per a l'Estat espanyol i també per a la Nació Basca: l'anunci fet per l'organització Euskadi ta Askatasuna de que abandona la lluita armada com a mitjà per a la ressolució del conflicte nacional basc.

En el comunicat d'ahir s'emplaçaba els governs espanyol i francès a iniciar un procés de negociació per a solucionar algunes de les qüestions que queden pendents, sobretot la qüestió dels presos i la ressolució del contenciós nacional.

La dreta política i mediàtica espanyola però, ja reclamava la dissolució d'ETA, la entrega de les armes i, sobretot, les disculpes vers les víctimes. Cap d'aquests temes apareixerà immediatament, molt probablement no veiem mai una "dissolució" d'ETA (car que com a "entitat" no existeix legalment), l'entrega de les armes es produirà, tard o d'hora. Les disculpes, bé, és una qüestió sobre la que no m'atreveixo a parlar gaire, potser ni es reclamaran realment...

La qüestió dels presos seguirà una via similar amb el cas de l'IRA però aplicant la legislació penitenciària, és a dir, deixaran de ser considerats presos polítics per ETA i presos terroristes pel govern espanyol, això vol dir que la primera millora que veurem serà la tant reclamada agrupació de presos cap Euskadi i Navarra. La llei ho marca i no hi ha res més a fer, en cas contrari, les conseqüències serien perilloses.

Una altra qüestió és el tema de la ressolució de la qüestió nacional, la clau de tot aquest procés militar i polític que ahir va tancar un període de 52 anys. Un mecanisme de ressolució el va començar a albirar l'esquerra abertzale a les cobsultes catalanes, Bildu fou un pas en aquest sentit com abans ho fou Aralar. La ressolució ha de ser política i democràtica, en un nou escenari de pau, i tots els seus protagonistes hauràn d'acceptar-ne el desenllaç, sigui quin sigui. 

I això és vàlid tant per l'Estat espanyol, el francès com per a la classe política basca.

Queda molt per fer però no per això la notícia deixa de ser una bona notícia.