Avui 11 de setembre del 2012 serà una Diada històrica. Tot hi apunta, però de fet totes les diades són històriques.
Ahir vàrem cloure la nostra entrada amb la unificació de les monarquies castellana i aragonesa, deixant clar, però que aquesta unificació només fou una unió dinàstica i mai una unió institucional.
La Catalunya dels Àustries
La política matrimonial dels Reis Catòlics tendirà a bastir grans aliances a Europa. Aquesta serà una política dirigida fonamentalment per Ferran el Catòlic i que buscarà aïllar França. Aquestes aliances es concretaran en un nou canvi dinàstic passant els territoris hispans a formar part de la casa d'Habsburg en la persona de Carles I.
Per altra banda, les temors de Ferran d'una possible disputa successòria farà que ja en la seva bellesa es casi amb Germana de Foix, en no aconseguir nova descendència es consolidà la branca Habsburg.
Tot i la definitiva unificació en una sola dinastia el marc institucional de cada territori es modificà molt poc tot i la inclusió de figures administratives noves i alienes a l'ordenament jurídic tradicional com foren la figura del virrei (representant del rei) o l'Audiència (organisme superior de justícia).
Catalunya, en aquest nou ordenament europeu quedà però com un territori perifèric. La pèrdua de pes mercantil de la Mediterrània i la prohibició de comerç directe amb América va fer que entrés en un període d'incertesa econòmica, per no dir crisi.
Els enfrontaments amb França: la guerra dels Segadors
Com ja hem vist i indicat, el principal enemic de la monarquia hispànica serà França, les causes són diverses: el protestantisme s'hi estén, sobretot a Occitània, Flandes és cobejat també per França, hi ha enfrontaments per territoris italians... Això farà que tard o d'hora Catalunya en surti afectada. En diverses ocasions la guerra arribarà a terres catalanes però serà el 1640 el moment àlgid. La pretensió de Felip III i el Comte-Duc d'Olivares de fer entrar Catalunya en la guerra, contravenint les constitucions del país duran la guerra directament al territori. Els abusos de les tropes castellanes, prou coneguts, provocaran una revolta popular i nobiliària que portarà a la separació de Catalunya de la monarquia. Portugal, unit també a la monarquia hispànica, aprofitarà també aquest moment per separar-se'n.
Catalunya, però acabarà reintegrant-se a la monarquia hispànica tot i que, pel tractat dels Pirineus, ho farà escapçada perdent el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya.
Una nova dinastía: els Borbons i els Decrets de Nova Planta
La monarquia dels Àustries es col·lapsarà amb Carles II, el darrer rei d'aquesta casa, deficient físic i mental. La seva incapacitat per tenir descendència provocarà la fi de la dinastía i una disputa successòria clau.
Els candidats a la Corona seran Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i l'arxiduc Carles d'Àustria.
Si bé Felip va convertir-se en rei de Castella i d'Aragó la oposició internacional d'Anglaterra i els Països Baixos, temerosos de la possibilitat d'unificació amb França i la desconfiança tradicional vers els francesos van fer que els regnes de la Corona d'Aragó triessin posicionar-se finalment del costat de Carles d'Àustria. La guerra, doncs, estava servida. El desenvolupament d'aquesta, una veritable guerra mundial, és prou coneguda i les conseqüències per a Catalunya, també.
L'11 de setembre del 1714 les tropes borbòniques assaltaven per darrer cop la ciutat de Barcelona, una setmana més tard Cardona es rendia. Un any més tard, però, queia Mallorca si bé l'illa de Menorca quedava ocupada per Anglaterra.
La derrota militar va traduir-se en una derrota institucional. Els Decrets de Nova Planta abolien les constitucions de tots i cadascun dels regnes de la Corona d'Aragó i establien l'unitarisme castellà. No obstant això, algunes limitacions econòmiques (com la prohibició del comerç directe amb Amèrica) es mantindran vigents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada