El naixement del catalanisme
El catalanisme cultural reneix durant els darrers anys del segle XIX i té com a objectiu la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a través dels Jocs Florals primer i dotar la llengua i la cultura d'elements que la modernitzessin. La seva evolució política es consolidarà a inicis del segle XX degut a dos grans elements: el primer és la necessitat de dur a terme una "regeneració" de la política espanyola i establir una alternativa política catalana a un federalisme fracassat i un republicanisme ineficaç i centralista. La Lliga Regionalista aglutinarà el catalanisme de dretes mentre que sectors del federalisme, molt lentament, aniràn configurant un catalanisme d'esquerres.
La recuperació de l'autogovern: de la Mancomunitat a la Generalitat republicana
L'objectiu final del catalanisme polític, expressat en les Bases de Manresa, serà el de la recuperació de l'autogovern. Aquest objectiu es veurà assolit de forma parcial amb la creació, el 1911, de la Mancomunitat de Catalunya, organisme que aglutinarà les quatre diputacions provincials (Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona). Aquest organisme embrionari d'autogovern només serà aplicat a Catalunya, si bé la legislació espanyola permetia que aquest s'apliqués a qualsevol "regió". Aquest organisme va ser dissolt el 1925 en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera.
La recuperació de l'autogovern arribarà amb la proclamació de la II República Espanyola. Si bé el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la República Catalana, amb la voluntat de que aquesta s'integrés en una república federal, l'estat espanyol optà pel model centralista amb cert grau d'autonomia per a determinats territoris. Catalunya recuperarà la Generalitat, amb àmplies competències, però no la seva completa sobirania.Guerra Civil i dictadura franquista
La Guerra Civil espanyola s'inicià el 18 de juliol de 1936 en fracassar el cop d'estat dirigit per l'exèrcit i la dreta espanyoles. Tot i que els factors que provocaren aquest conflicte són diversos (causes socials, econòmiques i polítiques) els mateixos revoltats deixaran clar que bona part de la "culpa" serà de Catalunya. La concepció d'un estat descentralitzat no entrava en els paràmetres del conservadorisme espanyol.
Un cop finalitzat el conflicte la repressió serà excepcional i no la patiran només els sectors polítics d'esquerres si no tota la població: novament l'autogovern és anul·lat i la cultura i la llengua catalana proscrits de la vida pública.
La dictadura, dirigida pel general Francisco Franco, no farà més que consolidar aquesta situació però la oposició cultural i política catalana es recuperarà lenta però inexorablement recuperant organitzacions polítiques i culturals anteriors a la guerra o organitzant-ne de noves.
La Transició democràtica i l'Espanya de les autonomies
La mort del general Franco significà la fi de la dictadura. No obstant es feia necessari un canvi de règim polític aquest no estava definit. Finalment Espanya es reorganitzà com una monarquia parlamentària però les tensions territorials provocades per Catalunya i el País Basc van fer que es consolidés un nou model d'organització territorial, l'anomenat "estat de les autonomies". Aquest, sense ser un model federal, promou una important descentralització de l'estat, cosa que va permetre a Catalunya recuperar novament la Generalitat.
L'aplicació d'aquest model de forma simètrica (el famós "café para todos") ha fet que aquest model hagi estat criticat tant pels partidaris del centralisme com pels que voldrien avançar cap a un model federal.
L'Estatut del 2005 preveia, en la seva forma original, avançar cap el federalisme entre Catalunya i Espanya, però les retallades impulsades pel Tribunal Constitucional espanyol, van desvirtuar el document i van frenar aquesta via. Catalunya ha fet el seu darrer intent d'encaix a Espanya i sembla que ha fracassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada