I arribem al que serà el penúltim capítol d'aquesta sèrie històrica. Començarem, com no pot ser d'una altra manera,allà on vàrem deixar el tema just la vigília d'una Diada històrica.
El redreçament econòmic
La fi de la Guerra de Successió espanyola suposà la supressió de les institucions pròpies del país i la seva anulació com a entitat política, cultural i nacional dins d'una monarquia absoluta. La impossibilitat de dur a terme acció política i els fracassos continuats d'accions militars de revolta va provocar que la societat catalana es refugiés en el que millor sap fer: l'activitat econòmica. Si bé la visió clàssica de que els segles precedents foren de crisi econòmica aquesta ha estat superada, ja a partir del segle XV hi ha mercaders catalans a les fires més importants d'Europa, entre elles la de Medina del Campo, a Castella, cal dir però que el segle XVIII és un moment de rellançament econòmic català degut a dos factors principals. El primer serà el del desenvolupament de tècniques agrícoles modernes, amb la introducció dels cultius rotatius i, sobretot, l'explosió vitivinícola, cosa que permeté un augment del comerç internacional. El segon factor serà el de la introducció d'un nou model productiu que ja podríem considerar industrial basat en la filatura del cotó.
Tot i que la prohibició de comerciar directament amb Amèrica es mantindrà fins a la dècada de 1770 les indianes faran crèixer el sector industrial i afavoriran el desenvolupament econòmic català, separant-lo del desenvolupament econòmic espanyol, encara estancat en un model agrícola de subsistència. Ara és quan Catalunya es converteix en la "fàbrica d'Espanya".
Liberalisme, federalisme i carlisme
El segle XIX s'inicia de la pitjor manera possible per a qualsevol poble. La revolució francesa portarà la guerra al nostre país, primer contra la Convenció i després la invasió napoleònica. En aquest període, entre 1812 i 1814, Catalunya quedarà incorporada a l'imperi francés i separada d'Espanya.
Un altre element a tenir en consideració però serà l'aparició d'una sèrie de corrents polítics que marcaran el segle XIX. El primer serà el liberalisme, que configurarà els moderns estat-nació europeus. La sobirania recaurà ja no en els monarques si no en el poble i aquest es converteix en factor determinant. El liberalisme espanyol fracassarà en el seu primer intent d'aconseguir el poder però generarà tensions internes importants, sobretot arrel de la successió a la corona. El naixement del carlisme, que tindrà una important força a Catalunya, el País Basc i Navarra (tots territoris amb una antiga tradició constitucional pròpia o foral), serà un nou punt d'inflexió. Aquest provocarà fins a tres guerres civils que enfrontaran no només dos models d'estat diferent si no fins i tot dos models socials diferents.
El republicanisme, amb la seva evolució cap el federalisme, serà l'evolució natural del liberalisme espanyol, enfrontat a la monarquia. El seu pes principal es trobarà un cop més a Catalunya. Així, la primera república espanyola arribarà de mans de catalans i serà dirigida per aquests. Catalunya comença a intentar canviar Espanya per convertir-la en un estat modern i plurinacional.
Pel que fa a la qüestió econòmica el desenvolupament industrial català segueix avançant, ara ja cap a una industrialització basada en la producció de béns d'equipament, però la manca de matèries primeres i fonts energètiques farà que aquest sigui un procés lent. La revolució del transport arriba molt abans que a Espanya i amb criteris merament comercials (ferrocarril de Barcelona a Mataró) però enfrontada amb una política lliurecanvista espanyola, que només té en consideració els interessos dels productors agrícoles castellans. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada