Amb aquest argument defensen alguns a les espanyes el no de Rajoy a la proposta de pacte fiscal català. No defensaré el pacte fiscal, ni hi crec ni hi creuré, qualsevol pacte amb Espanya és una gran mentida ja que l'Estat espanyol no ha respectat mai els seus pactes.
Ara bé, s'ha d'explicar molt bé aquesta afirmació que, en part i només en part, és certa.
El sistema fiscal espanyol (i els de gairebé tot el món) graven les rendes de les persones, tant físiques com jurídiques (empreses, entitats) en funció del que guanyen, qui més guanya paga més. Fins aquí normal, cert i just (bé ho hauria de ser per què ja sabem que qui més guanya no sempre és qui més paga, però això és una altra qüestió), per tant, com en aquest sentit Espanya no és una raresa funcionem així. Cert.
Ara bé, el problema apareix no en la recaptació d'impostos si no en la seva distribució, que sí que es realitza amb criteris territorials. El més fàcil de veure i comprendre és el traspàs directe de fons entre administracions: Estat-Generalitat. Ja que és l'Estat qui recapta aquests trasllada part del recaptat a l'administració autonòmica, bé aquí comencen els problemes ja que l'Estat no fa arribar el 100% dels impostos recaptats, si no que només en funció del que hi ha pactat a l'Estatut (70% IRPF, 50% IVA). Una altra forma de retorn dels impostos el trobem en les inversions, aquí la cosa ja clama al cel. Mentre l'Estat s'entossudeix en crear infraestructures inútils (que en bona mesura paguem els catalans, però no només els catalans, escolti) en territoris "receptors" -llegiu autovies a Extremadura, AVE's a Galícia, aeroports buits per tot arreu, corredors ferroviaris centrals- deixa de crear infraestuctures necessàries, no només per a Catalunya si no per al mateix Estat espanyol o la Unió Europea: connexió ferroviària permanent del port de Barcelona, corredor mediterrani, etc.
A més a més, apareixen diferències entre "espanyols" difícils d'assumir. Un exemple, mentre l'any 2007 el govern extremeny es vantava de "regalar" ordinadors als seus alumnes de primària, el nombre de barracons escolars a Catalunya assolia un nou rècord. D'això en diuen equitat? Això no és un espoli, i no només fiscal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada