Cadenes... humanes

Parlar de cadenes és sovint parlar de lligadures, elements que limiten la nostra llibertat i la voluntat de les persones i els pobles.

Falta poc menys d'un mes per a la construcció d'una cadena, segurament ja n'heu sentit ha parlar, la cadena humana per la independència o, millor dit, la Via Catalana per la Independència. Sembla que per a un poble com el català, que explicita en el seu himne nacional la necessitat de "segar cadenes" sigui un contrasentit construir una cadena, encara que sigui humana. Però no. 

La voluntat d'aquesta cadena és unir persones amb sensibilitats socials, religioses, polítiques... molt diferents amb un únic objectiu: la llibertat, individual, econòmica i del país. 

Darrerament es parla molt de que aquesta hauria de ser un acte que reivindiqués el Dret a Decidir,però, com es pot justificar, en ple segle XXI que haguem de reclamar el nostre dret a decidir? No té cap sentit lògic i més si tenim en compte que aquest és un dret fonamental de l'home ja explicitat en la Declaració de Drets de l'Home el 1789: els homes són (i som) lliures per naturalesa; i és precisament aquesta llibertat el que ens atorga el dret a decidir. 

Que el dret a decidir és el dret a l'autodeterminació? El dret a l'autodeterminació no és res més que l'extensió del dret a la llibertat dels homes feta als pobles i, com ja s'ha declarat més d'una vegada (la darrera el passat 23 de gener ) el poble de Catalunya és sobirà i, per tant, lliure d'exercir el dret a l'autodeterminació, sigui quina sigui la "legalitat vigent".

Algunes veus, fins ara poc proclius al procés sobiranista, demanen que es canviïn els objectius de la Via Catalana, i no, els objectius són els que son des del primer dia i no canviaran. Tothom hi és benvingut però no permetrem torpedes, i no per partidisme si no per què ens hi va el futur i el país.

Assajos i cadenes internacionals

Tot i que l'acte principal de la Via Catalana es durà a terme durant la propera Diada Nacional ja sovintejen els assajos i les cadenes internacionals. Pel que fa a l'Anoia l'assaig més important es durà a terme el proper 31 d'agost a les 18:00 amb l'objectiu d'enllaçar els municipis de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, i com en molts altres casos ha estat organitzat per les assembles territorials de Montbui i Igualada  de l'ANC. També, però hi ha múltiples iniciatives arreu del món, com podeu comprovar en el mapa que us deixo tot seguit.

Mostra La Via Catalana internacional en un mapa més gran

No queda, res més que, si no ho heu fet encara, animar-vos a participar en la Via Catalana, tant als assajos que us quedin més propers (consulteu amb l'Assemblea Territorial més propera) com amb l'acte principal. Falta gent al sud, sobretot a les Terres de l'Ebre!!!

Gibraltar

Arriba l'estiu i, després de la compareixença (que no debat) del president espanyol Mariano Rajoy en la que no va dir res de nou, simplement confirmar que ell i el seu partit no se senten responsables de la trama de finançament il·legal que afecta el PP i els "suposats" cobraments de primes i sobresous sense declarar, ens ofereixen un nou exemple de "pilotes fora". 

I com en els millors temps, que aquests i d'altres senyors enyoren, l'objectiu de les ires espanyoles és la colònia britànica de Gibraltar. 

Sembla ser que l'orígen d'aquest nou conflicte és la instal·lació, en aigües de la Mediterrània, d'uns blocs de formigó que tenen com a objectiu generar un escull artificial que ajudi a la recuperació de la fauna piscícola de la zona (versió gibraltarenya) però que, segons els pescadors andalusos, malmeten el fons marí i, de retruc el calador que es pretén recuperar. 

La resposta espanyola ha tornat a ser la clàssica, i com es veu que això de tancar la "verja" ja no està de moda el ministre Margallo se n'ha empescat una de nova: fer pagar una taxa de 50€ per entrar i sortir del Penyal. Curiosa mesura si tenim en compte que, només a la Línia de la Concepción viuen 6000 persones (espanyols, ei!) que treballen a Gibraltar. Pagaran per anar a treballar i anar a dormir?

Estem, de nou, davant d'un cas de generació d'un conflicte que finalment quedarà en un no res però que servirà de vàlvula d'escapament per a les tensions internes: crisi econòmica, política i de valors, corrupció política estructural i "tensions territorials".

Ara bé, es decidiran mai a denunciar el Tractat d'Utrecht amb totes les seves conseqüències? No. 

Acceptaran el resultat d'un referèndum d'autodeterminació a Gibraltar? Possiblement, no.

Gibraltar serà espanyol? No.

I per què no? Doncs molt senzill, a Espanya ja li va bé. Mentre Gibraltar no sigui espanyol serà un bon boc expiatori, una sortida per al vapor de l'olla a pressió que és Espanya de forma estructural.

Mostra un mapa més gran

Seguint aquest camí...

Ahir, dijous 18 de juliol, es presentava en un sopar a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (sí, aquest és el nom complet) l'associació Súmate, presidida per Eduardo Reyes. 

Encetarem una conversa interessant i es marcaren els objectius comarcals: fer que Súmate tingui presencia a la comarca de l'Anoia i començar a dur el missatge favorable al dret a decidir i a la independència del nostre país. Els arguments eren molts i ja coneguts: econòmics i sentimentals. Fins aquí tot molt normal per a una entitat declaradament independentista, un clàssic per als que portem molt temps en aquest moviment.

El que singularitza Súmate però és una altra qüestió i és l'orígen de la major part dels seus membres i simpatitzants, a més de com volen transmetre el seu missatge. 

Ells es defineixen com a gent de cultura i llengua castellana/espanyola, persones que, sense renunciar mai als seus orígens volen un futur millor per a ells i els seus, considerant-se també, profundament catalans. No hi ha retrets, no hi ha renúncies, simplement existeix la voluntat de ser i d'assolir un futur millor.

Fa temps que l'independentisme existeix, però mai havia aconseguit traspassar les fronteres mentals que imposava el fet de dur determinats cognoms o parlar una determinada llengua; semblava que per ser independentista s'havien de tenir un mínim de vuit cognoms catalans, però això ja fa temps que no és així i, com molt bé demostren la gent de Súmate català és, sobretot, qui vol ser-ho, vingui d'on vingui i es digui com es digui.

Jo, fill d'extremenya i andalús, i per tant amb família repartida per tota la geografia espanyola, no podia allunyar-me d'aquesta entitat. En el fons són "els meus" i crec, sincerament, que la feina que duen a terme i duran, és molt més que necessària, és imprescindible. Per tant, només puc desitjar-los tota la sort del món, per a ells i per al nostre país.

Impostos

Aquesta setmana va carregada d'informació, poques notícies bones, més enllà del "tour" presidencial pel Brasil que ha implicat el posicionament per l'estat propi de destacats empresaris i l'èxit en les inscripcions per a la Via Catalana. N'hi ha d'altres menys bones com son les intencions de diversos grups d'extrema dreta de realitzar un "homenatge" al "glorioso alzamiento nacional" o bé la publicació dels anomenats "papers de Bárcenas" on es destaca la trama corrupta del finançament del PP i els seus principals càrrecs (ara al govern espanyol).

No parlaré de cap d'aquests casos, ja hi ha prou literatura a la xarxa. Incidiré en una altra qüestió.

Dimarts el ministre d'Economia, Cristóbal Montoro, responia al Senat espanyol, a preguntes de CiU, que és Espanya qui financia Catalunya, més enllà de la mentida evident, el greu era el to emprat, de fatxenderia supina. 

Si bé és cert que Catalunya té l'accés al crèdit internacional vetat aquesta circumstància es dona pel fet que Catalunya encara forma part de l'Estat espanyol, i no per què no sigui capaç, ella sola d'assumir nous deutes. (Si convé, aquesta ja és una altra qüestió).

La realitat, però, és molt tossuda. Tot i que ja sabem que els impostos generats i recaptats a Catalunya no només serien capaços de finançar-la completament si no que generarien un important superàvit, apareixen dues notícies que ens ho confirmen.

La primera és la confirmació, per a l'any 2011, de la modificació important en el criteri d'ordinalitat. Així, Catalunya és la tercera comunitat autònoma en generar ingressos per a l'estat, mentre que la inversió (el retorn d'aquests impostos) d'aquest la situa en desè lloc, evidentment, es produeix una pèrdua de capitals o, dit d'una altra forma, un important espoli fiscal.

També va aparèixer ahir l'estudi, realitzat per la plataforma Catalunya diu Prou, en què s'afirma que una Catalunya independent recaptaria fins a 8000 milions d'€ més en impostos en cas de ser un Estat independent. 

Abaixar impostos?

Aquest dimarts, Oriol Junqueras, president d'ERC, proposava que, en cas d'independència, Catalunya podria abaixar impostos. Concretament parlava de rebaixar l'IRPF de les rendes més baixes i l'IVA, sobretot l'anomenat IVA cultural i el de productes bàsics. Argumentava que una rebaixa d'aquests tipus imposotius animaria el consum i, per tant, permetria una millora de l'economia. 

Es pot considerar que aquest és un argument demagògic però hi ha dues qüestions importants. La primera és que només els Estats tenen capacitat normativa en aquest aspecte i la segona és, realment volem baixar impostos? Impostos alts impliquen serveis millors i impostos baixos suposen pitjors serveis, a priori. 

Aquesta circumstància obre un nou debat: quin tipus d'estat del benestar volem? 

Personalment, tot i que sembla atractiva la baixada d'impostos, prefereixo una alta cobertura pública i, per tant, impostos elevats. Ara bé, vull cobertura pública, no despesa sumptuària i corrupció.

Torna la llei de jurisdiccions

Aquest dilluns apareixia una notícia que ha passat relativament desapercebuda, la modificació del codi penal militar introdueix la capacitat dels organismes de justícia militar de jutjar civils en cas de "conflicte armat". 

Tenint en compte la situació actual, en que cada cop més veus demanen una intervenció militar per tal de "salvar Espanya" i el procés català avança aquesta modificació es converteix en una poc velada amenaça.

Espanya recupera, d'aquesta manera, la tant impopular i poc democràtica llei de jurisdiccions vigent entre el 1906 i 1931 que situava sota la jurisdicció militar aquells fets i opinions que es considerés que atemptessin contra "l'honor de la pàtria i l'exèrcit", evidentment, espanyols.

Així doncs, aquesta modificació del codi penal militar espanyol és una involució en tota regla, una més. 

I encara es pregunten per què volem marxar...