La Tercera Via

En aquesta setmana, que s'ha produït el debat de Política General al Parlament de Catalunya, ha aparegut, de la mà d'Antoni Duran i Lleida, una proposta d'encaix de Catalunya a Espanya per la via confederal. El que ja molts anomenen la "tercera via".
Aquesta tercera via suposa que, per part de l'Estat espanyol, s'haurien d'acomplir una sèrie de criteris econòmics, lingüístics, culturals i polítics que ja s'han demostrat sobradament inassumibles per Espanya. Així es demana una completa autonomia pel que fa a la política lingüística, un ampli concert econòmic (pacte fiscal) i la capacitat de Catalunya d'autoregular-se legislativament. Ressumint, el que ja establia l'Estatt d'Autonomia del 2006 amb l'afegitó del pacte fiscal propossat el 2010.
Ja veiem, doncs, que la tercera via té tant recorregut com la de la imatge que il·lustra aquesta entrada. I per què? Doncs per què aquesta no depèn de la voluntat democràticament expressada pel poble de Catalunya en una hipotètica consulta si no que depèn de la voluntat de l'Estat espanyol d'aplicar-la. I com històricament ja s'ha demostrat, aquesta voluntant és nul·la.

La tercera via ja s'ha assajat, des de fa 150 anys, i no funciona. No fem invents ni intentem despistar.

Oh, Europa!!

Aquests dies, com si d'una nova maniobra de distracció es tractés, (bé, de fet ho és) torna a aparèixer el fantasma de l'expulsió de la Catalunya estat de la Unió Europea, un nou "argument" dels contraris a la secessió de Catalunya. Cal dir que el primer que fan, obrint aquest debat, és no respondre a la primera pregunta: quan i de quina manera es durà a terme el referèndum-consulta de la independència? Ja ho deia, una manera de despistar.

Si la primera ja és greu, la segona raó és encara pitjor: menteixen els que afirmen que entrarem automàticament a la UE i també ho fan els que diuen que en serem expulsats.I per què? Doncs perquè aquesta és una circumstància que no s'ha donat mai i que tampoc s'ha previst, i, per tant, no hi ha una resposta categòrica. Donat el cas, ja es veurà què passa, però hi ha motius per a ser optimistes.

Catalunya, nou estat de la Unió Europea, de forma automàtica?

Els automatismes no solen ser els sistemes més normals en qüestions internacionals, però, tenint en compte el que diu el Tractat de Viena, els nous estats secessionats hereten els tractats internacionals signats per l'estat matriu. Així, sent optimistes, la Catalunya estat heretaria els tractats de la Unió i en formaria part de forma automàtica. És ser molt optimista.

Sortida temporal de la Unió Europea?

Aquest és l'escenari més possible. Catalunya, o Escòcia, haurien de sortir temporal de la Unió Europea per tal de configurar les estructures que les permetessin tornar a ser-hi presents en un temps curt (màxim un any) i, sobretot, permetre a les autoritats europees comprovar que els tractats europeus són aplicables als nous estats.

Expulsió sine die?

Vist per on es vulgui aquesta és la opció menys creïble. Si bé la incorporació d'un nou membre s'ha de decidir per unanimitat, i aquí l'estat espanyol podria oposar-se, la realitat és molt més tossuda i s'acabaria imposant la realpolitik. Arguments n'hi ha molts però només posarem un exemple, la major part de les exportacions espanyoles surten cap Europa per la Jonquera i a la resta del món per Barcelona (i ja no parlarem de les importacions), us imagineu que aquestes importacions i exportacions espanyoles estiguessin gravades amb alts aranzels fins que Espanya vehiculés altres rutes? Podrien vehicular altres rutes? 

Cert, també ens podrien aplicar aranzels a nosaltres, això d'entrada seria perjudicial. Però, d'Europes n'hi ha moltes...

Les altres europes

La Unió Europea és l'organització supraestatal més important del continent Europeu, no només per la quantitat d'estats membres (28) si no pel que implica: unió duanera, unió política, unió econòmica... però existeixen altres organitzacions europees al marge de la Unió i estretament vinculades. Totes elles es poden compaginar o utilitzar de forma separada, veiem-ne alguns exemples.

El Tractat de Schengen

Aquest tractat permet la lliure circulació de persones i béns a l'interior de la UE, però s'ha fet extensiu a d'altres països que no formen part de la UE com ara Islàndia,Noruega o Suïssa, a més d'altres països més petits. Una possibilitat sense estar a la UE és subcriure aquest tractat. Aranzels dèiem? Curiosament, hi ha països de la UE que no formen part de l'espai Schengen, bé per decissió pròpia (la Gran Bretanya i Irlanda) o de les institucions europees (Bulgària, Romania, Xipre i Croàcia).

La EFTA

L'Associació Europea de Lliure Comerç és una altra organització europea d'estats que no formen part de la UE però tenen tractats entre els estats per garantir la lliure circulació de béns i serveis, baja, de comerç entre ells. Així mateix, també té acords de lliure circulació amb la UE, tot i no formar-ne part.

L'euro

Una altra amenaça és la sortida de l'Euro. És a dir, que si sortim d'Europa forçosament haurem d'abandonar l'euro com a moneda i crear-ne una de nova.Bé, és la mentida més grossa de totes. Perfectament podrem seguir utilitzant l'euro com a moneda tot i que no en podrem fabricar en un primer moment. Molts països europeus ja el fan servir (Mònaco, San Marino, Kosovo, Andorra...) i no són a la UE. Per altra banda països de la UE no estan a la zona euro: la Gran Bretanya, Dinamarca...

Ens interessa seguir a la Unió Europea?

Vista la situació actual, i com es pot desenvolupar posteriorment, potser la pregunta és una altra. Ens interessa seguir en una Unió Europea que impossa el neoliberalisme econòmic i les retallades de l'estat del benestar mentre limita el poder de decissió dels ciutadans i els estats? 

Un pam més a prop

El passat dimecres, 11 de setembre de 2013, Diada Nacional de Catalunya, 1.600.000 catalans de tots els orígens ens vam enllaçar, prenent-nos de les mans, en una cadena que travessava el país de sud a nord, amb un sol objectiu. Demanar la nostra plena sobirania i poder configurar un Estat propi, resumint i en una sola paraula, la Independència de Catalunya. 

El repte logístic era important, però l'objectiu s'ho val i res no va fallar, ni un tram buit, ans al contrari, la saturació era la tònica. Res no va fallar i, el que és més important, no es van produïr incidents remarcables que deslluíssin el que ja s'havia convertit en una festa.

No obstant això, la resposta donada per l'Estat espanyol a aquesta mobilització sense precedents ha estat, com a mínim, curiosa. 

La primera reacció ha sigut minimitzar la cadena, reduïnt-ne la participació a 400.000 persones (a totes llums, impossible), posteriorment ja s'ha fet servir el concepte de "majoria silenciosa", quelcom intangible, incontable i difícilment calculable (tot aquell que no es mobilitza, per la raó que sigui, és contrari a la reivindicació). Més tard, i des de l'oposició, arriben les ofertes, els canvis de cromos. Ara, avui, estan disposats a negociar el "pacte fiscal" i fins i tot, el federalisme. Massa tard, avui ja no hi ha marge de negociació en aquest sentit, només acceptarem negociar quan ens separem i en quines condicions, com a bons veïns i ex-companys de viatge. Ara toca fer via en solitari.

Més greu, però, ha estat l'atac a la Delegació de la Generalitat a Madrid, pepretat per militants de diversos partits feixistes espanyols del qual no cal fer més esment. 

Vet aquí les ofertes de Madrid: molles o bastonades. 

Finalment, aquest matí ens hem llevat amb una altra bona notícia. El primer ministre de Letònia afirma que, en cas d'una secessió amb garantíes legals, Catalunya seria immediatament reconeguda com a Estat. 

La Via fa via.

Ja no ens alimenten molles, 

ara volem el pa sencer.

No s'ha de dilatar el procés

L'entrevista que el president Mas va concedir ahir als Matins de Catalunya Ràdio, a menys d'una setmana de la Via Catalana, va caure com un gerro d'aigua freda per al procés sobiranista. 

La proposta inicial del president és que, si no s'aconsegueix dur a terme una consulta pactada amb l'Estat durant el proper any 2014, haurem d'esperar fins el 2016 per a unes possibles eleccions plebiscitàries un cop finalitzada la legislatura.

Posteriorment hem sapigut gràcies al diari Ara que Mas i Rajoy es van reunir "discretament" el 29 d'agost per parlar de la possibilitat de realitzar aquesta consulta. 

El mandat democràtic donat a CiU en les passades eleccions, i recolzat per ERC, és el de dur el país cap un procés d'autodeterminació, a ser possible amb una consulta democràtica, però sense descartar altres mecanismes. Com ja indica el primer informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional existeixen 5 vies per a dur a terme el procés mitjançant la legalitat espanyola vigent, per tant, no és necessari dur a terme estratègies dilatòries difícilment justificables.

Ara, aquells que pretenen frenar el procés, apaivagar-lo o, simplement, esperar que aquest es dilueixi justifiquen aquest nou termini en la necessitat de dotar-nos d'estructures d'estat eficients, començant per la hisenda pròpia. L'ordre és incorrecte i una péssima justificació, car, si l'estat espanyol no vol permetre la consulta, permetrà que Catalunya configuri estructures que permetrien la secessió per la via dels fets cosumats?

D'altra banda, el pacte de sostenibilitat subscrit entre ERC i CiU marca el 2014 com a any límit per a posar fi al procés, i no permet una dilatació d'aquest; qualsevol altre jugada hauria de suposar el trencament d'aquest pacte, amb la consegüent pèrdua de legitimitat del govern de CiU que, ara sí, es veuria abocat a convocar eleccions, o dur a terme pactes de dubtosa credibilitat i estabilitat que acabaria danyant encara més la credivilitat i la capacitat de Mas i CiU.

Així doncs, no existeix cap raó objectiva per dilatar el procés més enllà del 2014. A no ser que l'objectiu ocult de tot aquest moviment sigui, com alguns sospiten, deixar morir el procés. I això seria considerat com una traició, no als votants de CiU, si no al país.

Cadenes... humanes

Parlar de cadenes és sovint parlar de lligadures, elements que limiten la nostra llibertat i la voluntat de les persones i els pobles.

Falta poc menys d'un mes per a la construcció d'una cadena, segurament ja n'heu sentit ha parlar, la cadena humana per la independència o, millor dit, la Via Catalana per la Independència. Sembla que per a un poble com el català, que explicita en el seu himne nacional la necessitat de "segar cadenes" sigui un contrasentit construir una cadena, encara que sigui humana. Però no. 

La voluntat d'aquesta cadena és unir persones amb sensibilitats socials, religioses, polítiques... molt diferents amb un únic objectiu: la llibertat, individual, econòmica i del país. 

Darrerament es parla molt de que aquesta hauria de ser un acte que reivindiqués el Dret a Decidir,però, com es pot justificar, en ple segle XXI que haguem de reclamar el nostre dret a decidir? No té cap sentit lògic i més si tenim en compte que aquest és un dret fonamental de l'home ja explicitat en la Declaració de Drets de l'Home el 1789: els homes són (i som) lliures per naturalesa; i és precisament aquesta llibertat el que ens atorga el dret a decidir. 

Que el dret a decidir és el dret a l'autodeterminació? El dret a l'autodeterminació no és res més que l'extensió del dret a la llibertat dels homes feta als pobles i, com ja s'ha declarat més d'una vegada (la darrera el passat 23 de gener ) el poble de Catalunya és sobirà i, per tant, lliure d'exercir el dret a l'autodeterminació, sigui quina sigui la "legalitat vigent".

Algunes veus, fins ara poc proclius al procés sobiranista, demanen que es canviïn els objectius de la Via Catalana, i no, els objectius són els que son des del primer dia i no canviaran. Tothom hi és benvingut però no permetrem torpedes, i no per partidisme si no per què ens hi va el futur i el país.

Assajos i cadenes internacionals

Tot i que l'acte principal de la Via Catalana es durà a terme durant la propera Diada Nacional ja sovintejen els assajos i les cadenes internacionals. Pel que fa a l'Anoia l'assaig més important es durà a terme el proper 31 d'agost a les 18:00 amb l'objectiu d'enllaçar els municipis de Montbui, Igualada i Vilanova del Camí, i com en molts altres casos ha estat organitzat per les assembles territorials de Montbui i Igualada  de l'ANC. També, però hi ha múltiples iniciatives arreu del món, com podeu comprovar en el mapa que us deixo tot seguit.

Mostra La Via Catalana internacional en un mapa més gran

No queda, res més que, si no ho heu fet encara, animar-vos a participar en la Via Catalana, tant als assajos que us quedin més propers (consulteu amb l'Assemblea Territorial més propera) com amb l'acte principal. Falta gent al sud, sobretot a les Terres de l'Ebre!!!